Canvis en el sistema bancari i aparició de societats

A les primeres fases de la Revolució Industrial el capital procedia de l’acumulació del provinent del comerç -el capital comercial-, de l’agricultura -fruit dels beneficis agraris-, i del provinent de la Indústria Domèstica Rural. Aquests capitals es van invertir en la mecanització i implantació del sistema fabril de la Revolució Industrial.

 

La despesa en capital fix en aquesta època era modesta, i per a les despeses corrents Anglaterra comptava amb el sistema de crèdit més avançat de l’època, amb bancs de província, crèdits de comerciants i les pràctiques del sistema de lletres de canvi o pagament ajornat. Amb tot això, la nota dominant era l’autofinançament, gràcies a la gran explotació de la mà d’obra.

 

Amb l’accentuació de la mecanització i de la implantació del sistema fabril en el sector tèxtil, i més encara amb l’expansió del ferrocarril, es produeixen despeses cada cop més grans en capital fix, així com un fort creixement en el capital corrent. Tot plegat provocà una major concentració de les empreses, per eliminació d’aquelles que no podien competir, i és que l’autofinançament no pot fer front a aquesta nova fase.

 

Per poder fer front a l’esmentada concentració apareixen Societats per Accions, amb el desenvolupament de la Borsa d’una banda, i el creixement i concentració del sistema bancari amb majors i més moderns bancs i sistemes de crèdit d’altra.

 


Funcionament de les societats anònimes (font: Ed. Vicens Vives)
Funcionament de les societats anònimes (font: Ed. Vicens Vives)